Rafel Casanova va marxar de Moià per estudiar lleis a Barcelona i amb els anys va esdevenir un advocat de prestigi. Quan el 1705 la guerra va arribar a Catalunya, ell prengué partit per la causa austricista. El 30 de novembre, amb la ciutat assetjada, es fa la renovació de càrrecs del Consell de Cent i Casanova resulta elegit Conseller en Cap.

A primers de setembre de 1714 l’assalt a Barcelona és imminent i el duc de Berwick exigeix la rendició de la ciutat. Casanova i el general Villarroel veuen la gravetat de la situació i volen obrir negociacions per demanar una treva. Una part dels Consellers, encapçalats per Salvador Feliu de la Penya s’hi oposen i volen resistir. En la darrera reunió de la Junta de Guerra es decidirà el futur de la ciutat i de tot Catalunya.

La matinada de l’Onze de Setembre ressonen els canons. Casanova surt de casa seva per dirigir-se a la Casa de la Ciutat. A mig camí es troba amb Villarroel, que tot i haver dimitit dies abans, es disposa a recuperar el comandament de la Plaça. En aquesta trobada es donen les darreres disposicions: Es proclamarà un bàndol demanant un darrer esforç als catalans i Casanova, aplegant tota la gent que pugui es dirigirà, portant la bandera de Santa Eulàlia, a defensar el Portal Nou.

L’Onze de setembre de 1714 quaranta-mil soldats francoespanyols ataquen Barcelona. Tot i la resistència heroica, els catalans perden terreny. El Conseller en Cap, portant la bandera de Santa Eulàlia, cau ferit en l’atac al baluard de Sant Pere. El general Villarroel també ha caigut ferit. A migdia la ciutat capitula i és ocupada. La caiguda de Barcelona i el posterior decret de Nova Planta representen la dissolució, per la força de les armes, de les antigues institucions catalanes de govern i també la fi de Catalunya com a nació sobirana.

La formidable maquinària de guerra borbònica va ocupar Catalunya, un país que es va oposar tot sol als exèrcits més poderosos del món. El nou rei, va ocupar la terra, va espoliar el país i va represaliar els seus habitants, però no va poder anul·lar l’ànsia de llibertat i el sentit de ser una nació dels catalans. Fa gairebé tres-cents anys d’aquells fets i el desig de llibertat i de ser una nació segueix viu. Diuen que els catalans celebrem una derrota. No es cert! Ningú les celebra les derrotes! ... Recordem a tots els que varen lluitar fins el final pel que creien, pel seu país, per les seves institucions...

Enmig de la lluita una bala ha travessat la cuixa del Conseller en Cap. El general Villaroel també ha caigut ferit. Tot i la desesperada lluita dels catalans, la ciutat està perduda, però fins a migdia encara es resisteix. Veient però que la pèrdua es irremissible i per evitar més sofriments a la població es toca a capitulació. Barcelona ha caigut i amb ella el que restava de Catalunya. Era també la fi de Catalunya com a nació sobirana i la desaparició, per la força de les armes de les seves institucions ....

Els Consellers de la ciutat, seguint les instruccions del general Villarroel, han aconseguit reunir una columna de gent armada que al redós de la bandera de Santa Eulàlia, i sota una pluja de bombes, es dirigeix cap a la muralla de Jonqueres, escometen els borbònics, fent-los retrocedir fins el Portal Nou i reconquereixen el baluard de Sant Pere ...

Son quarts de set del matí de l’Onze de Setembre de 1714. Els canons espanyols i francesos continuen bombardejant les afeblides muralles de Barcelona i una rierada impressionat de soldats comença a entrar pels esvorancs. Berwick està decidit a conquerir Barcelona a qualsevol preu. Però els catalans oposen una resistència ferotge.

La sort de Barcelona i de Catalunya es va decidir en aquella taula. La ciutat, malgrat estar perduda, resistiria.

 

Varen passar set dies angoixants, els catalans veien com l’enemic s’afanyava a fer preparatius. Els soldats es movien i els canons continuaven esmicolant les muralles. Tots els intents d’entrar voluntaris per ajudar a defensar Barcelona foren en va. Berwick estava decidit a acabar amb la resistència d’aquella gent que havia gosat resistir durant gairebé tretze mesos el setge de l’exèrcit més poderós del món.

Representacions teatrals 2011

Catalunya es troba en estat de guerra des de 1705 i el govern català es troba en la necessitat d’aixecar un exèrcit. Un dels Regiments que el conformen és el de Dragons i Cuirassers de Sant Miquel. Seguint l’antic ritual, en presència del rei Carles III i la reina Elisabeth, se’ls farà el solemne acte de lliurament de la bandera.